El Día de los Solteros

[muckefuck]

Going along on today's expedition wasn't originally in my plans. monshu and I generally wait for the real Day of the Dead to head down to Pilsen. It falls on a Saturday this year, and my weekends have been somewhat up-in-the-air for weeks now--I never know when I'll be expected to do something property-related. So when this Sunday ended up free after all, I decided I'd better seize the opportunity, because who knew what the story would be two weeks from now. monshu demurred, however, as he wanted to straighten up the house for the painter. Fortunately, welcomerain called, so not only did I not have to make the journey southward alone, but I was able to make it in comfort and style. She was going stag as well--in the end, everyone did, as our various spice were indisposed due to illness, errands, projects, or simple disinterest.

All the more tortillas for me, that's what I say. With a routinarity which has nearly achieved the status of ritual, we gathered at the Museo Nacional de Arte Mexicano and toured the annual Día de los Muertos exhibit. As always, there were some truly striking ofrendas and objets d'art on display, including one which brought me up short. It had completely slipped my mind that the 40th anniversary of the infamous Tlatelolco Massacre (Mexico's Tiananmen Square) was a mere two weeks ago until I found myself inside an installation dedicated to the victims of the tragedy. I left that room holding back tears at the vileness of governments to their citizens.

Suddenly the rest of my post seems obnoxiously trivial. I'll have to come back to it later when I'm feeling a bit more glib.

Comments

[gorkabear.livejournal.com]

Remarkably, I could only see that you wrote Arte Mexicana. I think that arte is quite a tricky word, because it's masculine when it's in singular and feminine when in plural. So I'd say either Arte Mexicano or Artes Mexicanas. I think that it's almost unique in that, however.

But, to be honest, the Mexican tradition of el Día de los Muertos is simply awesome.

Ah, the wonders of the false democracy Mexico lives in...

[muckefuck.livejournal.com]

Per què no pot ésser ben senzill aquest mot, com en el català?

[gorkabear.livejournal.com]

I jo que sé! Ja saps que el castellà és la llengua més estranya de totes les romàniques! Sabies que està fortament influenciada pel basc?

[muckefuck.livejournal.com]

No ho crec, home, perquè he vist el romanès!

Tampoc crec els arguments en favor d'influència basca sobre el castellà. Hi ha semblances, però son gairbé todes a causa de l'atzar o com resultat de l'influència del castellà sobre el basc.

[gorkabear.livejournal.com]

El sistema vocàlic és idèntic, així com la preposició "a" per fer un CD de persona. En basc hi ha dos casos acusatius. Aquest són arguments a favor d'aquesta teoria.

De qualsevol manera això parla molt bé del castellà, penso jo

Ah, per cert, en català també diem "les arts" i "l'art romànic". Això he descobert d'on ve, perquè pintant a casa de la meva mare he trobat el meu antic llibre de llatí de l'institut: normalment eren paraules que en llatí clàssic pertanyien a la tercera declinació. Fixa't com el gènere canvia d'una llengua romànica a l'altra i entre elles. I al llarg de la història també han canviat. Acostumen a ser paraules amb una R al final. Aviam si recupero el llibre i et poso els exemples.

[muckefuck.livejournal.com]

En basc no hi ha ningú cas acusatiu; és una llengua ergativa. Quant al sistema de cinc vocals, ell és comuníssim en els idiomes del món. Altres parles romàniques non-ibèriques que en tenen són el sicilià, el sard i tots els dialects del Migdia d'Itàlia.

Si t'interesses per el subject, et recomano el llibre The history of Basque pel (difunt) Larry Trask. Dedica un capítol enter als lligames proposats entre el basc i el castellà i conclou que són feblíssims i molt escassos.

[gorkabear.livejournal.com]

Doncs mira que a mi a l'escola m'ho han explicat així - i hi van insistir molt. És també el motiu pel qual el català té dos blocs dialectals: Un amb 9 sons vocàlics (l'oriental) i un amb només 7 (l'occidental). El segon és el que està més a prop dels territoris Pirinencs, on es parlava basc fins fa 1500 anys. Hi ha molts topònims d'origen basc, com ara Aran, Esterri, Gerri... A més, l'aragonès també tenia/té un sistema vocàlic idèntic al català oriental.

I tens raó respecte a l'acusatiu. El meu amic basc de poc em clava una clatellada per dir això!

[muckefuck.livejournal.com]

A més, l'aragonès també tenia/té un sistema vocàlic idèntic al català oriental.

També l'italià estàndard. Un sistema de set vocals també es troba molt sovint pels idiomes del món i no cal un substrat ibero-basc per a explicar-lo.

No sé perquè li agrada tant als espanyols creure que el castellà és menys romànic que és de debò. També es pensen que l'influència de l'àrab fou més fort que en realitat. Creuen molts angloparlants el mateix quant al anglo-normand, fins que el descriuen el anglès com a una "llengua criolla". No ho és en absolut, per descomptat.

[gorkabear.livejournal.com]

No trobo que sigui qüestió d'agradar ni res d'això. Però sí que és prou diferent de les altres. És més fàcil per mi, sent catalano parlant, d'entendre l'italià o el francès - llengües que he après sense cap esforç, que si fos castellanoparlant exclusiu. Comencem, per exemple, pel tema ser/estar, o per les f que esdevenen h, o els diptongs que no ho són en altres llengües... No és cap demèrit del castellà, ans al contrari, però sí que agrupa millor les altres.

No obstant, recorda que les llengües ibèriques sí que formen una unitat. I és que, només per les paraules d'origen àrab -tot i que no semblin tantes- ja ens donen més paraules en comú diferentes a les altres llengües romàniques.

Sense comptar que hi ha algunes paraules d'origen català en el propi espanyol!